Nostra Lenga – Cacaracà
12 January 2026
Episode 20 : Cacaracà
Cacaracà es atal que cantan los pols en çò nòstre. Per extension, cacaracà pòt designar l’aucèl. E tanben lo quilet, l’organe de la voix, le larynx, le gosier. Cacaracà es tanplan lo gal-galin, la rosèla, le coquelicot o encara lo canta-perditz, le mauvais terrain où ne poussent que des coquelicots. Cacaracà pòt èsser lo bericoquet : noeud de rubans rouges placé au haut de la coiffure, ornement de tête en forme de crête,ou le bec d’une coiffe.
E qualques expressions : Es lo cacaracà : c’est le coq de l’endroit ; es un paure cacaracà : c’est un pauvre sire ; ten, ve, cacaracà : tiens, voici, joli-coeur ! ; i a que de cacaracà : c’est un terrain aride où ne poussent que des coquelicots ; copar lo cacaracà : couper le cou, couper le sifflet ; èstre al cacaracà : être perché quelque part ; n’aver per dessús lo cacaracà : en avoir par-dessus la tête. La galina, ela, fa cacaraca. Lo vèrbe es cacaraquejar. E se l’enquantaire de la quina crida : cacaracà, es que lo n° 44 ven de sortir. Fintatz plan vòstres cartons qu’avètz benlèu ganhat lo cambajon !
E la contairòla ditz : Cacaracà, mon paire me bat ! De qué li as fait ? I ai pres son blat !
(FR) Dans la chronique en occitan “Nòstra lenga es un tresaur”, Roxane nous partage des explications sur des mots occitans, sur la base du dictionnaire provençal-français « Lou Tresor dóu Felibrige », composé par l’écrivain de langue provençale et prix Nobel de littérature Frédéric Mistral. Loin d’être centré sur la variante provençale de l’occitan, cet ouvrage regroupe l’intégralité des langues d’oc sous l’appellation « langue provençale » alors usitée au XIXème siècle. Chroniques écrites par Alan Roch, et animées par Roxane Sourbier (alias Roxitanie, sur Instagram).
(ÒC) Dins la cronica en occitan “Nòstra lenga es un tresaur”, Roxane nos parteja d’explicacions sus de mots occitans, sus la basa del diccionari provençal-francés « Lou Tresor dóu Felibrige », compilat per l’escrivan en lenga provençala e laureat del prèmi Nobel de literatura Frédéric Mistral. Luènh d’èsser focalizat unicament sus la varianta provençala de l’occitan, aquela òbra englòba totas las lengas d’òc jol tèrme de « lenga provençala », coma èra alara coneguda al sègle XIX. Cronicas escrichas per Alan Roch, e presentadas per Roxane Sourbier (alias Roxitanie, sus Instagram).
